El sistema català de cura a domicili està fet de moltes peces: SAD, teleassistència, professionals de proximitat, voluntariat veïnal. Hi ha, però, una peça que sovint queda fora: la cadena de l'àpat diari.

Un servei que existeix però no com a sistema

Avui, l'àpat a domicili l'ofereixen ajuntaments concrets, fundacions, empreses privades i serveis com Pepeta, cadascun amb les seves regles i el seu model. La cobertura depèn d'on visquis. Això no és sostenible per a un sistema que vol envellir a casa.

Què hauria de fer una política pública

  • Reconèixer l'àpat com a part de la cura, no com a un complement opcional.
  • Garantir cobertura territorial — no només a les capitals.
  • Fixar estàndards de qualitat nutricional mínims, amb seguiment.
  • Coordinar-se amb el SAD existent, no duplicar serveis.

El paper d'operadors com Pepeta

Una política pública no exclou els operadors privats o socials; els integra. Pepeta està disposada a treballar amb administracions catalanes en aquesta direcció. El que cal és voluntat institucional per fer-ho.