(Història real anonimitzada amb consentiment de la família.)
Carme té 56 anys, treballa, té dos fills adolescents i feia tres anys que cada diumenge cuinava per a la seva mare, viuda, que viu sola a Granollers. Era el seu ritual i, alhora, la seva esgotament setmanal.
El moment del canvi
«Vaig adonar-me que el meu diumenge ja no era un dia familiar», ens diu. «Era un dia de logística: comprar, cuinar set carmanyoles, portar-les. Després ja no em quedava res per als meus fills.»
La decisió
Carme va decidir cedir cinc dels set dinars setmanals a Pepeta. Manté els diumenges com a dia familiar — la seva mare ve a dinar a casa. Els altres dies, Pepeta arriba dues vegades a la setmana i deixa el dinar a punt.
«No és la meva cuina. No és el sabor de la meva mare. Però és cada dia, és bé, i la meva mare segueix vivint a casa seva sense que jo m'enfonsi.»